ST. JORDI VA A L’ESCOLA
Temps era temps, en un país molt llunyà…
-Un moment! On és el Jordi? Que hem de presentar els protagonistes!
-Hola, hola. Ho sento moltíssim arribar tard,
però es que l’autobús escolar se m’ha escapat i he hagut d’agafar el següent.
-Com! Que vens de l’escola?
-Sí, es clar i estic aprenent molt, tinc un
professor que és la canya.
-Però, tu no pots anar a l’escola, ets en
Jordi, vull dir ets St. Jordi, qui va salvar a la princesa del drac!
-Ja, però, també sóc estudiant.
-Deixem-ho estar, ja en parlaré
després amb tu, a soles. Va tornem a començar.
Temps era temps, en un país molt llunyà,
hi havia un drac monstruós. Aquella bèstia , que feia por de veure, podia
caminar, nedar i volar. El drac matava i s’empassava tot el que trobava davant
seu: ramats d’ovelles, bous i cavalls, també homes, dones i nens.
El poble va decidir donar-li per menjar
un parell de bens cada dia. Quant es van acabar els bens li van donar bous,
cavalls i altres animals. Però va arribar un dia que ja no quedava cap animal,
llavors, el poble va decidir que abans que se’ls menges a tots...
-Una coseta.
-Què vols tu ara?
-Que no entenc una pregunta dels
exercicis de matemàtiques, em pots ajudar si us plau?
-A veure, estem explicant la llegenda,
tu no pots interrompre-la d’aquesta manera! A més, tu sortiràs de qui poc i has
d’estar preparat. Que no ho entens?
-Sí, però els deures són per demà.
-I la llegenda per avui. Va seguim des d’on
estàvem.
...cada dia per sorteig li donarien una
persona per que se la mengés. Un dia li va tocar a la filla del rei. El rei no
volia que la seva filla morís.
Quan va estar la princesa davant el
drac...Va tenir tanta sort que en aquell moment passés per allà la Caputxeta Vermella,
anava a casa de la seva àvia, a portar-li una mica de sopa. La Caputxeta va
començar a cridar: socors, socors, la princesa està en perill. La princesa,
socors, socors. Llavors va aparèixer St. Jordi a sobre d’un cavall blanc!
-He dit que va aparèixer St. Jordi a sobre
d’un cavall blanc!
-Sí, ja va, ja va!
Va treure la llança i va matar el drac!
De la sang del drac va sortir un roser
de roses vermelles i St. Jordi va donar una rosa a la princesa en senyal
d’amor.
-Jordi, que la rosa li has de donar a la
princesa, no te l’has de quedar!
-D’acord, te princesa i ara me’n vaig que tinc
l’examen de matemàtiques i no he estudiat ni la primera pàgina del llibre!
-Però espera Jordi no ens deixis sense final
feliç!
-Adéu, adéu, fins una altra!
